1) Membre del CdR . Records 1-O
2017.
Com
més s’acosta l’1 d’octubre més calents són els dies. No puc
deixar d’escoltar la ràdio, el telèfon treu
fum cada dia. Companys de Barcelona expliquen que han entrat a
Economia, setge a la seu de la CUP, furgones de GC Catalunya amunt
Catalunya avall buscant les urnes,...
Ai,
que algú petarà... Calma tensa. No troben les urnes i Catalunya
aguanta.
29
de setembre. Volen tancar les escoles. No pot ser. Sona el mòbil:
quan surti la canalla d’escola reunió. Ens trobem uns quants al
pati de l’escola.Algú pregunta:
-Qui
es queda a dormir?
No
penso. Sols aixeco el braç i dic:
-Jo
em quedo.
La
nit del 29 al 30 som pocs. La fresca apreta i estem nerviosos. Sopem
junts i compartim inquietuds. Intentem també organitzar-nos per
coordinar l’endemà. Les activitats que faríem al pati de l’escola
i com ho podríem publicitar. Era la manera de mantenir l’escola
oberta tot el dia.
30
de setembre. Durant el dia coordinem activitats i actes al pati de
l’escola. Al matí hem fet una petita assemblea per tal de
dividir-nos tasques.
A
la tarda n’hi ha una altra. A aquesta segona assemblea tothom hi
diu la seva, ens hem d’organitzar pel diumenge, necessitarem gent
per defensar l’escola i el DRET A VOT. Surten voluntaris per
comunicació, voluntaris per coordinar la gent de dins i fóra el
pati de l’escola i en Lluís, la Sílvia i jo som voluntaris per
fer d’intelocutors de la gent. Som la veu de tots els que estem
concentrats, els que parlarem amb mossos i GC segons vinguin i
convinguin.
La
nit del 30 a l’1 és molt tensa. Però el pati és plè de tendes
molta gent també s’ha quedat a sopar. A les 6 del matí ja
desmuntem i arriba gent de reforç.
Al
cap d’una estona arriben els mossos. La gent bloqueja l’entrada.
La Sílvia, en Lluis i jo anem a parlar amb els mossos. Ens expliquen
que ells tenen ordres d’entrar i que entraran si no hi ha ningú
que bloqui l’entrada. Si mantenim una proporcionalitat de 15-1 és
evident que no poden entrar. Per tant al veure molta gent i ells ser
2 diuen que tornaran durant el dia i marxen.
Bon
rotllo. Els Mossos es porten. Hi ha d’haver gent a l’escola
durant tot el dia. Hem de mantenir la proporcionalitat.
A
2/4 de 9 s’obren portes i comença a arribar gent per votar .El dia
es presenta amb normalitat. Els mossos van vinguent però es mantenen
les proporcionalitats. Per tant, no fan. Però tot i tenir bon
ambient a Arbúcies les notícies que ens arriben són terribles, i
increïbles. Imatges on la GC entra a les escoles a cops de porra, a
cops de peu, estirant el cabell a la gent , tirant àvies per
terra...
La
xarxa bull. Cada cop que mirem el mòbil se’ns encongeix el cor.
Però ens fa més valents. Ningú s’acovarda. Aguantarem. Ara sabem
que si venen rebrem i rebrem de valent. Ningú es mou. Tothom hi està
disposat.
El
dia és una muntanya russa d’emocions a punt de descarrilar! Passen
les hores, tensió, relax, calma, nervis,... ni tant sols recordo
quan vaig dinar.
Arriba
mitja tarda i ens arriben notícies que la GC és a Breda. Furgonetes
a manta.
Ens
diuen també que n’han sortit de Fogars direcció cap a Arbúcies.
Necessitem gent.
Una
que em diu:
-Me’n
vaig al trencant de Breda a fer guàrdia. Si venen aviso!
La
resta: tot el poble format i a punt per defensar les urnes. No se les
enduran!
1a
íinia. Camions de Bombers i cotxes entrabessats a la carretera.
2a
línia. Bombers i la gent el poble a l’entrada del pati de
l’escola.
3a
línia. La resta del poble bloquejant l’accés a l’edifici.
La
Sílvia, en Lluís i jo parlem amb els bombers:
-Vist
com ha anat a les altres escoles rebrem i rebrem fort. La premisa és
anem i intentem parlar, guanyar temps i rebre el menys possible. En
el cas que aixequin la porra correm cap als bombers que ens obriran
un passadís i tancaran files.
Tensió.
Molta tensió. L’aire es pot tallar amb un ganivet.
Mirem
el telèfon. Res.
Ens
mirem, mirem als bombers. Complicitat màxima del poble. Tots a una!
Passa
el temps. No hi ha notícies. Seguim esperant. Notícies de Breda.
Les furgones marxen. No venen cap a Arbúcies. Ens arriba la notícia
que han tirat la GC enrera, que el govern ha donat ordres de parar
(s’especula si Europa o la Merkel han trucat a Moncloa). Relax
relatiu.
Les
8. Tanquem l’escola i es fa recompte.
HEM
VOTAT, SOM UN DE SOL I HEM GUANYAT!
Per
mi, va ser un cap de setmana on no hi va haver banderes ni classes.
Hi va haver el POBLE. La gent.
Aquella
que es va oblidar d’individualitats i va fer pinya!
Agraeixo
a la gent que va oferir el que podia, des de menjar, mantes,
temps,...
Agraeixo
a aquella senyora que en va dur cafè, als botiguers que ens van dur
menjar, aquell que va dur aigües, als que van fer activitats, a la
colla d’adolescents que va fer la guàrdia del dissabte, a la gent
de comunicació, als que van fer pinya, els que van superar la por i
van votar,... als BOMBERS (que seran sempre nostres!) i a la resta.
No em vull deixar ningú.
Permeteu-me,
però, que faci un agraïment de tot cor a en Lluís i la Sílvia,
que, tot i que no ens coneixíem de res, ens vam convertir en un de
sol 3 vegades més forts i més valents. Aquell dia ho teníem tot.
Gràcies
a tots. Orgullosa de tot. (Testimoni de Glòria Soms)
NO
NOMÉS HEM FET HISTÒRIA. SOM HISTÒRIA VIVA I L’HEM DE SEGUIR
ESCRIVINT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada