13/4/22

14 D'ABRIL 1931 COMPANYS PROCLAMA LA REPÚBICA CATALANA

Dijous 14 d'abril de 2022,  a les 7 de la tarda a la Plaça de la Vila hi ha l'acte commemoratiu del 91è aniversari de  Proclamació de la República Catalana per Francesc MaciàPels independentistes no és un acte qualsevol ni anecdòtic. És un acte d' homenatge a un personatge cabdal en la nostra història de lluita per l' alliberament nacional i un exemple en els temps contradictoris que vivim.

Us hi esperem!


Enllaç a l'acte de l'any passat amb motiu del 90è aniversari (CLICA AQUÍ)

1/3/22

NO A LA GUERRA D'UCRAÏNA. NO A LES GUERRES

L'assemblea territorial de l'ANC d'Arbúcies  s'ha adherit al manifest de la Plataforna Aturem la Guerra (clic a web). No a la guerra i la invasió d'Ucraïna. No a les guerres. Sí a la autoderminació dels pobles.   

No a la guerra a Ucraïna:
Les vostres guerres, les nostres morts

Ens toca tornar a dir ‘No a la guerra’. L’actual agressió militar del govern rus contra la població ucraïnesa, fruït de la tensió acumulada des de fa vuit anys, impacta en la vida de desenes de milions de persones i empeny al conjunt de la humanitat cap al desastre. Davant d’aquesta agressió, les entitats, moviments socials, partits i sindicats que impulsem aquest manifest som aquí, primer de tot, per a rebutjar aquesta agressió i per a mostrar la nostra solidaritat cap a totes les víctimes d’aquesta guerra i sumar-nos, així, al crit de desenes de capitals europees.


La nostra solidaritat és amb la ciutadania d’Ucraïna i amb les víctimes d’aquesta i de totes les altres guerres actives arreu. És amb les persones que han hagut d’abandonar casa seva i als seus éssers estimats i buscar refugi en altres països. Segons l’ACNUR, fins a cinc milions de persones poden veure’s obligades a marxar de casa seva. Per elles i per tantes altres en cerca de refugi arreu del món, sense distinció d’origen, defensarem la seva protecció i seguretat: casa nostra, és casa vostra! El nostre suport també és per a totes les persones valentes que es manifesten als carrers de Moscou i a altres ciutats de Rússia per protestar contra les accions del seu govern, malgrat la repressió. Ja són milers de persones detingudes en pocs dies.

Però més enllà de les mostres de solidaritat i les declaracions de condemna, cal passar a l’acció per aturar la violència. Estem davant de la pitjor crisi ecosocial de la història, i les guerres agreugen aquesta situació perquè generen destrucció i més contaminació, fets incompatibles amb la vida. Necessitem que els nostres governs actuïn per a aturar l’escalada bel·licista abans de caure en una guerra de proporcions devastadores. Durant molt de temps, hem demanat que es treballés per a la pau, el desarmament, la fi del comerç d’armes i la prevenció d’una escalada bèl·lica davant les tensions generades a l’est d’Ucraïna. Però avui, que el conflicte s’ha intensificat, fem una crida a:

  1. Que els governs de la Unió Europea, incloent l’Estat espanyol, i el conjunt de la comunitat internacional dediquin tots els esforços al seu abast per aconseguir –per la via de la negociació, solidaritat econòmica i propostes pacificadores – un cessament integral de les hostilitats i la retirada de totes les tropes d’Ucraïna.

  1. Que la comunitat internacional proporcioni i garanteixi l’accés a l’assistència humanitària i la protecció internacional a la població d’UcraÏna, incloent-hi la població desplaçada i refugiada pel conflicte. La Unió Europea ha d’activar vies legals i segures de manera immediata, i el govern espanyol ha de posar els mecanismes per a fer una acollida real digna assegurant que es respectin el drets de les dones i la infància. Els governs de la Generalitat i Ajuntaments han de tenir un rol de lideratge en aquesta acollida.

  1. Que la comunitat internacional inverteixi tots els esforços necessaris per a iniciar un procés real de diàleg que garanteixi el ple compliment del dret internacional. Cal que la UE i les Nacions Unides impulsin iniciatives de construcció de pau que acullin a tots els actors, inclosa la societat civil dels països implicats i, especialment, a les dones, per tal que puguin oferir solucions innovadores i pacífiques que treballin per a una solució negociada. Tot això passa per evitar un augment dels pressupostos militars perquè ens portaria a una escalada bèl·lica devastadora. No hi ha solució militar possible: cal rebutjar el model de seguretat hegemònic militar mundial, i de l’OTAN en particular, abordar les causes estructurals de la guerra i evitar prendre mesures que augmentin el patiment i les tensions del conflicte.

No hi ha camí cap a la Pau. La Pau és el camí.

Un cop més, des d'Arbúcies i Catalunya, cridem: No a la guerra.
Les vostres guerres, les nostres morts!

NO A LA GUERRA, NI A UCRAïNA NI ENLLOC





11/2/22

MOBILITZACIONS DISSABTE 12 DE FEBRER. PARLAMENT: OBJECTIU INDEPENDÈNCIA. I DEFENSEM MERIDIANA RESISTEIX

Cridem a la mobilització aquest dissabte a les 12 h davant del Parlament de Catalunya per exigir un canvi d'estratègia de la majoria del 52%. Cal fixar la independència com a objectiu i treballar en coherència. Demà t'esperem davant del Parlament (plaça Fiveller) per exigir que el Govern avanci decididament cap a la independència. No et quedis a casa, el país et necessita!


Defensem Meridiana Resisteix
Des de l'Assemblea tenim clar que Meridiana Resisteix és un gran exemple de perseverança i lluita en favor de la llibertat i la independència.
Per aquest motiu et demanem que aquest dissabte, a les 20 h, vinguis al lloc de sempre, a la cruïlla de l'avinguda Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig, per defensar el dret a manifestació i la independència de Catalunya. No podem fer cap pas enrere! Pels nostres drets i per Catalunya: defensem Meridiana Resisteix!



25/1/22

ARA I SEMPRE, L'ESCOLA EN CATALÀ. ACTE A ARBÚCIES: DEFENSEM L'ENSENYAMENT EN CATALÀ

Dilluns 24 de gener de 2022 ha tingut lloc a la sala d'actes del Museu Etnològic del Montseny La Gabella la taula rodona “Defensem l'ensenyament en català”. L'acte ha hestat presentat i moderat per Jaume Soler i els ponents han sigut Albert Bayot, director de l'Institut de Sarrià de Ter que ha impulsat el manifest en defensa del projecte lingüístic i el model català i en contra la sentencia dels tribunals espanyols que vol imposa rel vint-i-cinc per cent de l'horari en castellà. L'altre ponent, Roger Castellanos, secretari d'educació de la Intersindical-CSC (Confederació Sindical de Catalunya) i delegat de la Junta pe personal docent.


Els ponents van exposar diferents arguments:

1. En el terreny pedagògic, la normativa estableix que els alumnes han d'aconseguir el mateix nivell de competència del català i castellà, són dues llengües oficials i respon a la realitat del país, però uns jutges no han de dir però no com s'ha de fer ni quantes hores s'hi han de dedicar a cada una. En el cas de les Socials, per exemple, es fan en català però sovint es passen documentals o pel·lícules. I com a llengües hem de tenir en comte que són germanes i que tenen estructures comunies i sinergies entre elles. No podem acceptar que un jutge digui com s'han de fer les coses dins el centre. Ja hi ha unes lleis i els docents són els tècnics en educació. I això en tots els àmbits, també, per exemple, en el sanitari. Hem de posicionar-nos en contra de que l'estament jurídic ho mani tot i pretengui entendre de tot i decideixi de tot. No pot posicionar-se anul·lant les decisions que prenen els parlamentaris amb l'assessorament dels tècnics. Una democràcia del segle XXI no ha d'estar mediatizada pel poder judicial.

2.En un centre educatiu les llengües, com totes les assignatures, són objecte de cultura que hem de saber transmetre. Defensar el català no vol dir anar en contra el castellà, el respectem com les altres disciplines del saber. Totes les llengües mereixen tot el respecte perquè formen part de la cultura del món. Quan s'ensenya llengua, no només s'ensenya la part comunicativa, també s'ensenyen les estructures, la història, la literatura i des d'una òptica acadèmica rigurosa, no es pot fer des d'una òptica ideològica o jurídica. Com va dir Chomsky, llengua i pensament van units, la llengua és més que un vehicle de comunicació.

3. Aleshores, perquè no fer un cinquanta cinquanta? Perquè des del punt de vista sociolingüístic és una llengua minoritzada i en retrocés. Té una baixa presència als cinemes, a les televisions, als mitjans editorials, a les plataformes, a les xarxes. En aquestes aquestes circumstancies l'escola ha de poder protegir-la i fer-la prioritària i vehicular, tal com reconeix la normativa i segons el projecte lingüístic -que també considera el castellà- i que no va en contra de cap de les normes establertes. Alguns materials només hi són en castellà i són útils, també s'utilitzen materials en anglès o altres llengües, això és plurilingüisme.

4. El català té paper fonamental de cohesió social perquè és la del territori. S'ha d'evitar lligar el català amb l'independentisme. Hi ha moltes variables que s'han de tenir en compte.

5. Defensant la immersió no es va en contra de cap normativa. Una de les funcions de les direccions és vetllar per l'ús del català com a llengua vehicular i de comunicació administrativa.

6. La Generalitat hauria de blindar el model educatiu vigent. Ha de donar suport al professorat i ha de vetllar perquè hi hagi materials. Es constata que hi ha molta mancança de materials en català per a FP.

Després dels ponents han intervingut les directores dels 4 centres educatius d'Arbúcies i posteriorment hi ha hagut un interessant col·loqui.

16/1/22

ARA I SEMPRE, L'ESCOLA EN CATALÀ, DEFENSEM EL NOSTRE MODEL

Convidem tota la ciutadania i especialment la comunitat educativa arbucienca a la taula rodona en defensa del model d'ensenyament en català programant pel  proper 24 de gener ales 17h a La Gabella.

Els ponents seran el sindicalista Roger Castellanos de la Intersindical-CSC i el professor de secundària Albert Bayot, director de l'institut de Sarrià de Ter   que va impulsar el manifest en defensa del model d'ensenyament català i no acatar la sentència del TSC ratificada pel TS espanyol. Bayot  va ser  Director territorial d'ensenyament de la demarcació de Girona (2011-2016)

Enllaç al MANIFEST SOBRE EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES signat, de moment,  pels institus de Sarrià de Ter, Celrà  i Salvador Espriu de Salt. http://www.drive.google.com/file/d/1NMQn9Tt1otEJQKGA9RwDRPsbEV01aAJk/view sobre el tractament de les llengües a l’institut , sobre el tractament de les llengües a l’institut , sobre el tractament de les llengües a l’institut ,