Estimats amics i amigue Des d’Estremera, Centro Penitenciario
Madrid 7, a 670 Km de casa, el primer que volem dir-vos és gràcies!
Gràcies per haver-nos acompanyat en
aquests 6 mesos.
Gràcies per no deixar-nos sols.
Gràcies per tot el que feu per nosaltres
i per les nostres famílies.
Gràcies per les vostres cartes, pels
actes i per les mobilitzacions.
Gràcies per tenyir cada racó de poble, de ciutat, de carretera, de plaça i de camí, de color groc.
Gràcies per tenyir cada racó de poble, de ciutat, de carretera, de plaça i de camí, de color groc.
Aquest hivern ha fet fred en aquest racó
de l’altiplà castellà. Un fred que s’ha filtrat per cada finestra, per cada
barrot, que penetra a la galeria i a les cel.les.
Som a la presó sense condemna. I no som
pas aquí per haver fet cap mal a ningú. Som aquí perquè hem estimat i estimem
la llibertat, perquè som persones honrades que creuen que la gent és ciutadana
i sobirana quan té la potestat de proposar en quina societat vol viure i de
decidir-ho col·lectivament i democràticament.
Des d’aquí dins us podem dir que les
hores a la cel·la són llargues, que malgrat el sol comenci a escalfar els murs
són freds.
Costa veure el futur quan no veus ni un
arbre ni una muntanya, ni cap perspectiva en el poc horitzó que divises des de
la finestra.
L’enyor del mar i les olors familiars són
compensats en part, per la literatura, que omple la buidor d’algunes hores...
Una de les coses que sovint comentem és
que ens agradaria que els polítics espanyols i els jutges llegissin les cartes
que ens envieu. Són cartes que ens parlen d’amor, de solidaritat, de pau. Són cartes
plenes d’humanitat perquè així és el nostre país i aquesta és la nostra força.
Alguns ens pregunteu: “serveix d’alguna
cosa el que estem fent?” i “ què més podem fer?”
Us contestem rotundament: sense anar més
lluny, les iniciatives d’aquest cap de setmana,
Montserrat, Kmtres per la llibertat i el
munt d’actes i sopars ens han emocionat, tot el que tot vosaltres feu serveix i
és útil, molt útil!
No només perquè ens dóna ànims sinó també
perquè és la demostració que tenim un país viu, que no es resigna i no cedeix a
la repressió ni amb les amenaces.
Serveix per fer veure a tot el món que
som un poble que no perd la dignitat i que continua compromès amb la llibertat,
la democràcia i la justícia.
La resposta al “I què podem fer?”: Hem de
continuar resistint! Si vosaltres persistiu nosaltres resistim. Aquesta és una
cursa de fons on el més important és mantenir-se ferm i serè.
Nosaltres aguantarem. No en dubteu!
I sortirem més forts del que vàrem entrar
i en sortirem sense cap odi ni rancúnia perquè malgrat que no oblidaremen tots
volem continuar construint des de la pau i en pau un país millor per als nostres
fills, per la Joana, pel Lluc, per la Beta, per l’Anna, i pels vostres fills i
nets.
Gràcies sou força i energia.
Oriol
i Joaquim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada