 |
| 23A Parada a la Fira de Sant Jordi al costat del CDR |
 |
| Concentració i lectura del poema de El Cavall de Sant Jordi de Rafel Vilà Barnils davant de l'escultura de Didier Roca al Jardí dels Arboços |
Sant Jordi té un cavall blanc
que incansablement galopa;
porta febre dins la sang
i una promesa a la gropa.
Fa un renill d’inquietud
prop de cada poble on passa
i exalta el desig perdut
i reviu la pensa lassa.
Sant Jordi té un cavall blanc
d’ulls d’acer com un centaure;
dóna la lluita el pit franc
a cada llamp i a cada aura.
Va cada any amb més braó
de València a França,
des de la mar a Aragó
ferm el trot i alta la llança.
Sant Jordi té un cavall blanc
ferrat amb punxes d’estrella;
amb la cua espolsa el fang
de cada barra vermella.
Si és dòcil a l’esperó,
és manyac al cop de brida
i al front hi porta el petó
de milers d’albes de vida.
Sant Jordi té un cavall blanc
prenyat d’ardors i de fúries;
picarolen el seu flanc
les amors de vint centúries.
La rosa del seu neguit
virolada de quimeres,
duu un esclat de cada pit
i traspassa les fronteres.
Sant Jordi té un cavall blanc
amb el pitral ple d’història
i en el trot del ning i el nang
del campanar de la Glòria.
L’abril el rep encisat,
matisat de llums i aroma
i amb tot l’aire esgarrifat
de blau, de càntics i ploma.
Sant Jordi té un cavall blanc.
Un cavall blanc com un astre.
Vencedor, salta el barranc;
com un vent s’endú el malastre.
Ara passa. Ja és ací…!
Aixeca el cor, Catalunya,
que dins l’alba del camí
el Drac maleït s’allunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada