PREGUNTES I
RESPOSTES SOBRE LA LLEI DE CONSULTES POPULARS NO REFERENDÀRIES
1.
Podia la Generalitat fer una
llei de consultes?
Sí.
L’article
122 de l’Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva per
regular i convocar tot tipus de consultes populars no referendàries en l'àmbit
de les seves competències. Aquest article no va ser anul·lat per la sentència
del TC de 2010.
2.
Una consulta i un
referèndum, són el mateix o no?
Legalment
es distingeix entre els referèndums i les consultes no referendàries. En línies
generals, els referèndums són una classe de consultes dirigides al conjunt de
persones que formen el cens electoral, utilitzant els recursos administratius i
les garanties pròpies de les eleccions. Les consultes són un altre mecanisme
per conèixer l’opinió de la població, però adreçades a un col·lectiu diferent
del que integra el cens electoral i sense utilitzar els recursosde
l’administració electoral.
3.
És vinculant el resultat d’una
consulta?
No.
Però
tampoc ho és el resultat dels referèndums, excepte el dels previstos per a la
modificació de la constitució i l’aprovació dels estatuts d’autonomia, que són
els únics legalment vinculants. Tot i així, la llei de consultes preveu que la
institució convocant s’ha de pronunciar sobre les conseqüències del resultat en
el termini de dos mesos des de la celebració de la consulta.
4.
Aquesta llei s’ha fet només
per a la consulta del 9N?
No.
Aquesta
és una llei general de consultes no referendàries. Les consultes poden ser d’àmbit
nacional, si es refereixen a tota Catalunya, o d’àmbit local, ja sigui
municipal o supramunicipal. També poden ser de caràcter general, obertes a tota
la població legitimadaper participar en una consulta, o bé de tipus sectorial,
és a dir, adreçades només a un col·lectiu concret per raó de l’objecte
específic de la consulta. A més, la llei regula altres mitjans de participació
pública: enquestes, audiències públiques i fòrums de participació.
5.
I el 9N què serà, una
consulta o un referèndum?
Per
conèixer l’opinió de la població sobre el futur polític de Catalunya es podia
convocar un referèndum, però l’Estat espanyol, que és qui té la competència per
convocar-lo, s'hi nega. També s'ha negat a cedir puntualment a la Generalitat
la competència per convocar un referèndum per la via de l'article 150.2 de la
Constitució. Per això, s’ha optat per crear una legalitat pròpia, la llei de
consultes, que permet preguntar l’opinió dels ciutadans mitjançant votació,
sense necessitat del permís de l’Estat, però sense poder usar el cens ni els mitjans
de l’administració electoral.
6.
La consulta del 9N és un
referèndum encobert?:
Des
del punt de vista legal i formal no ho és. Establertes les diferències formals
entre els dos tipus de consultes (referèndums i consultes no referendàries) no
existeixen matèries i assumptes vedats a l’opinió i exclosos del parer ciutadà,
ni tan sols quan la població d’un territori en general és consultada des d’instàncies
institucionals. Sostenir el contrari és fer
una
interpretació molt restrictiva de la llibertat d'expressió i del principi de
participació política de la ciutadania.
7.
Preguntar sobre la
independència de Catalunya forma part de les competències de la Generalitat?
La
competència de la Generalitat és demanar i conèixer l’opinió dels ciutadans
sobre una determinada actuació, decisió o política pública mitjançant votació
per orientar l’actuació política de la Generalitat.
8.
I quin sentit té preguntar sobre
la independència, si la Generalitat no té competències per proclamar-la?
La
delimitació del possible objecte d’una consulta comprèn, no solament les
competències materials en sentit estricte, sinó també el conjunt de funcions i
facultats d’iniciativa i impuls polític atribuïdes a les institucions
catalanes. Així, la Generalitat té capacitat d’iniciativa legislativa per
promoure la modificació de qualsevol aspecte de la legislació estatal, inclòs
modificar la constitució espanyola. Per tant, en democràcia és lògic voler
conèixer l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió del debat polític,
inclosa la independència, encara que les conseqüències derivades de l'opinió
expressada quedin limitades per les prescripcions constitucionals.
9.
Doncs, per què el govern
espanyol del PP i el PSOE diuen que la consulta del 9N és il·legal o no serveix
per preguntar per la independència?
Insisteixen
que es tracta d'un referèndum encobert, que només pot autoritzar l'Estat. També
sostenen que la Generalitat només pot preguntar sobre qüestions de la seva
competència material directa, oblidant que l'àmbit competencial inclou també les
facultats de la Generalitat per actuar i presentar iniciatives polítiques en
els òrgans comuns de l'Estat. A la pràctica, però, el seu únic interès és evitar
tot el que pugui posar en qüestió la unitat territorial d’Espanya i temen que
el resultat de la consulta pugui ser favorable a la independència. En un
context realment democràtic, preguntar l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió
políticano pot ser mai il·legal, mentre que impedir-ho suposa limitar la
democràcia. L’únic que seria contrari a la constitució espanyola, i per tant
il·legal, seria proclamar la independència.
10. Qui
pot convocar una consulta com la del 9N?
Com
que és una consulta d’àmbit nacional, pot ser convocada pel President, el
Govern i el Parlament, així com també un 10% dels municipis la població dels
quals sumi almenys 500.000 habitants. També cap la convocatòria per iniciativa
ciutadana.
11. Si
no es pot utilitzar el cens, qui pot participar en la consulta del 9N?
Els
detalls s’establiran mitjançant el decret de convocatòria de la consulta, però la
llei preveu que poden ser cridats a participar-hi: (i) els majors de 16 anys
que tinguin la condició política de catalans d’acord amb l’Estatut i els
catalans residents a l’estranger que s’hagin inscrit en un registre especial
creat amb aquest efecte; (ii) els majors de 16 anys nacionals d’un estat de la
Unió Europea inscrits al Registre de Població de Catalunya que acreditin almenys
1 any de residència legal continuada immediatament anterior a la convocatòria;
i (iii) els majors de 16 anys d’altres estats inscrits a l’esmentat Registre
que acreditin la residència legal durant almenys 3 anys.
12. Això
vol dir que tots els catalans residents a l’estranger i els estrangers
residents a Catalunya podran votar el 9N?
No.
La
llei crea el Registre de participació en consultes populars no referendàries.
Aquest registre integrarà les dades del Registre de Població de Catalunya i del
Registre de catalans a l’exterior. Un cop convocada la consulta, s’establirà un
període per a què els catalans residents a l’estranger i els estrangers
residents a Catalunya puguin manifestar la seva voluntat de participar a la
consulta. D’aquests col·lectius només podran votar aquells que prèviament hagin
manifestat la seva voluntat de fer-ho.
13. I
per què no poden votar els catalans residents a la resta de l'Estat?
D'acord
amb el marc legal actual, la definició política de català és "espanyol
empadronat a Catalunya". Els catalans empadronats fora de Catalunya no
tenen legalment la condició política de catalans i tampoc no poden votar a les
eleccions del Parlament. Cal recordar que no s'està debatent una qüestió de
nacionalitat.
14. I
si algú no vol que s’utilitzin les seves dades personals emparant-se en la
normativa de protecció de dades?
La
llei preveu que per a la comunicació i l’actualització de les dades no es requereix
el consentiment de l’interessat. Per tant, ningú s’hi podrà oposar.
15. Dins
de quin termini s’ha de celebrar la consulta?
La
consulta ha de tenir lloc en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals comptats
des de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria.
16. Com
ha de ser la pregunta d’una consulta?
Una
consulta pot contenir una o més preguntes o propostes. Les respostes només
podran ser afirmatives, negatives o en blanc. Són nul·les les paperetes que no
s’ajustin al model oficial o que hagin patit alteracions que no permetin saber
el sentit de l’opinió expressada. Si hi ha diferents preguntes o propostes,
poden ser successives o alternatives. Si són successives s’han de referir al
mateix objecte i si són alternatives han de ser mútuament excloents. En tot
cas, la pregunta, preguntes o propostes han de ser formulades de manera neutra,
clara i inequívoca.
17. Si
no és possible utilitzar l’administració electoral ni de justícia, com es pot
garantir que la consulta del 9N tingui garanties?
La
llei preveu un sistema propi i específic de garanties. Per a les consultes d’àmbit
nacional el sistema està integrat per una Comissió de Control, una Comissió de
Seguiment per a cada delegació territorial de la Generalitat i les meses de
consulta.
18. Què
és i quines funcions té la Comissió de Control?
És
un òrgan permanent format per 7 juristes i politòlegs designats per Parlament
per a cada legislatura. La seva funció principal és vetllar per què les
consultes s’ajustin als principis i requisits legals i es respecti el
procediment. Provisionalment faran les seves funcions la Comissió de Control
prevista en la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular.
19. Què
són i què fan les Comissions de Seguiment?
Són
òrgans nomenats especialment per a cada consulta i per a cadascuna de les
delegacions territorials de la Generalitat. Cadascuna de les Comissions de
seguiment està integrada per 5 juristes i politòlegs designats per la Comissió
de Control. Entre d’altres funcions, són responsables de les operacions de
recompte i resoldre queixes, consultes o incidències.
20. I
les meses de consulta?
Són
els òrgans davant els quals es fan les votacions presencials. Estan formades
per un president i dos gestors designats per sorteig públic entre les persones
majors d’edat inscrites en el registre de participants. Es poden constituir
meses de consulta a l’estranger. Correspon a les meses de consulta, entre d’altres
funcions, facilitar la participació, identificar els participants, custodiar la
llista de persones legitimades per votar a la mesa de consulta corresponent i
fer públicament el recompte provisional de respostes.
21. Està
prevista l’existència d’interventors?
No.
Però
la llei preveu que les organitzacions socials i professionals interessades
puguin formar part del procés de la consulta. Tenen la condició d’interessades
les organitzacions amb personalitat jurídica que tinguin una finalitat
relacionada amb l’objecte de la pregunta. Les formacions polítiques
representades al Parlament de Catalunya tenen en tot cas la condició d’organització
interessada.
22. Com
serà la campanya de la consulta?
La
llei preveu que es faci campanya i debat públic informatiu i per facilitar el
contrast de posicions sobre l’objecte de la consulta i demanar el suport a les
persones legitimades per participar-hi. La campanya s’inicia l’endemà de la
publicació del decret de convocatòria i acaba a les zero hores del dia de
votació. És a dir, no hi ha dia de reflexió.
23. Quines
són les modalitats de votació previstes?
Es
pot votar presencialment o de forma anticipada. El vot electrònic, de forma
presencial o telemàtica, només serà possible quan es reguli reglamentàriament.
La votació presencial ordinària es fa mitjançant paperetes i en sobre de
votació tancat, que s’introdueix en una urna. La votació anticipada, si el
decret de convocatòria la preveu, s’haurà de sol·licitar i es podrà fer per
correu o per dipòsit en el lloc on s’estableixi a tal efecte i en el període
que es prevegin en el decret de convocatòria.
24. Qui
fa el recompte dels vots i declara el resultat?
Correspon
a les meses de consulta fer públicament el recompte provisional de les
respostes de cada mesa i correspon a les Comissions de Seguiment fer el
recompte del respectiu àmbit territorial i informar-ne la Comissió de Control.
La declaració del resultat global l'ha de fer la Comissió de Control.
25. I
què passa si el govern espanyol impugna la llei de consultes i/o el decret de
convocatòria?
L'admissió
a tràmit de la impugnació de disposicions autonòmiques davant el Tribunal
Constitucional suposa la seva suspensió automàtica per un període de 5 mesos,
dins del qual s'ha de dictar sentència o aixecar o ratificar la suspensió.
26. Seria
una il·legalitat celebrar la consulta amb la llei de consultes i/o el decret de
convocatòria suspesos?
Tècnicament
ho seria. Altra cosa és el valor polític que es vulgui donar i el cas que es
vulgui fer a les resolucions del Tribunal Constitucional, que amb la sentència
de l'Estatut i d'altres ha demostrat que no és un òrgan independent ni neutral,
sinó que per la forma de designació dels seus magistrats està altament
polititzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada