Va
ser plantat a la segona meitat del segle XIX, però es desconeix
l'any exacte. Segons Victor Balaguer va ser després de la Revolució
de 1868 i segons altres fonts, el 1873, quan es va procamar la
Primera República. Està documentat que en aquella època es van
plantar arbres de la Llibertat a moltes poblacions de Catalunya.
L’Arbre
va esdevenir una metàfora perfecta del nou valor revolucionari, la
Llibertat, que es pretenia havia de crèixer, ser duradora, ben
arrelada, sòlida i protectora. El seu valor simbòlic va assolir una
gran difusió durant la Revolució Francesa, però tenia els seus
orígens a les antigues colònies britàniques que es van
independitzar fundant els Estats Units.
L'any
1875, en plena Guerra Carlina les forces de la l'Exèrcit Reial de
Catalunya que ocupàven Arbúcies van intentar arrencar i cremar
l'arbre per la significació que tenia. Malgrat tot i gràcies la
insistència popular i dels regidors l'arbre es salvà quan ja
estaven a punt de destruir-lo a canvi de posar un rètol amb el nom
"Arbre d'esplai". Quan els carlistes marxaven del poble la
gent treia el rètol i el guardaven, quan tornaven entrar-hi el
tornaven a posar.
L'any
1973 es va celebrar el primer centenari de l'Arbre, i el literat
local Joaquim Horta fou l'autor d'un poema.
L'ARBRE
DE LA LLIBERTAT
Joaquim
Horta i Ferrer
"Sota
el teixit dels teus braços de fusta,
un segle d'història, Arbúcies, ha trenat.
Tot presidint la porticada plaça,
que és claustre, festa i mercat,
has conegut les gestes de la Vila.
Diades d'alegria, de pau i de temor.
...
I alçant al cel, les branques, amatent,
ets el símbol del treball i la llibertat.
...Gegant inmòvil, arbre sagrat,
senyera airosa de la Vila:
un segle d'història, Arbúcies, ha trenat.
Tot presidint la porticada plaça,
que és claustre, festa i mercat,
has conegut les gestes de la Vila.
Diades d'alegria, de pau i de temor.
...
I alçant al cel, les branques, amatent,
ets el símbol del treball i la llibertat.
...Gegant inmòvil, arbre sagrat,
senyera airosa de la Vila:
Parla
i explica la història
que guardes, fa cent anys!"
que guardes, fa cent anys!"
