Els ponents van exposar diferents arguments:
1. En el terreny pedagògic, la normativa estableix que els alumnes han d'aconseguir el mateix nivell de competència del català i castellà, són dues llengües oficials i respon a la realitat del país, però uns jutges no han de dir però no com s'ha de fer ni quantes hores s'hi han de dedicar a cada una. En el cas de les Socials, per exemple, es fan en català però sovint es passen documentals o pel·lícules. I com a llengües hem de tenir en comte que són germanes i que tenen estructures comunies i sinergies entre elles. No podem acceptar que un jutge digui com s'han de fer les coses dins el centre. Ja hi ha unes lleis i els docents són els tècnics en educació. I això en tots els àmbits, també, per exemple, en el sanitari. Hem de posicionar-nos en contra de que l'estament jurídic ho mani tot i pretengui entendre de tot i decideixi de tot. No pot posicionar-se anul·lant les decisions que prenen els parlamentaris amb l'assessorament dels tècnics. Una democràcia del segle XXI no ha d'estar mediatizada pel poder judicial.
2.En un centre educatiu les llengües, com totes les assignatures, són objecte de cultura que hem de saber transmetre. Defensar el català no vol dir anar en contra el castellà, el respectem com les altres disciplines del saber. Totes les llengües mereixen tot el respecte perquè formen part de la cultura del món. Quan s'ensenya llengua, no només s'ensenya la part comunicativa, també s'ensenyen les estructures, la història, la literatura i des d'una òptica acadèmica rigurosa, no es pot fer des d'una òptica ideològica o jurídica. Com va dir Chomsky, llengua i pensament van units, la llengua és més que un vehicle de comunicació.
3. Aleshores, perquè no fer un cinquanta cinquanta? Perquè des del punt de vista sociolingüístic és una llengua minoritzada i en retrocés. Té una baixa presència als cinemes, a les televisions, als mitjans editorials, a les plataformes, a les xarxes. En aquestes aquestes circumstancies l'escola ha de poder protegir-la i fer-la prioritària i vehicular, tal com reconeix la normativa i segons el projecte lingüístic -que també considera el castellà- i que no va en contra de cap de les normes establertes. Alguns materials només hi són en castellà i són útils, també s'utilitzen materials en anglès o altres llengües, això és plurilingüisme.
4. El català té paper fonamental de cohesió social perquè és la del territori. S'ha d'evitar lligar el català amb l'independentisme. Hi ha moltes variables que s'han de tenir en compte.
5. Defensant la immersió no es va en contra de cap normativa. Una de les funcions de les direccions és vetllar per l'ús del català com a llengua vehicular i de comunicació administrativa.
6. La Generalitat hauria de blindar el model educatiu vigent. Ha de donar suport al professorat i ha de vetllar perquè hi hagi materials. Es constata que hi ha molta mancança de materials en català per a FP.
Després dels ponents han intervingut les directores dels 4 centres educatius d'Arbúcies i posteriorment hi ha hagut un interessant col·loqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada