Concentració dels dimarts a la Plaça de la Vila a les 7 del vespre:
Avui es compleixen 71 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per les Nacions Unides a París el 10 de desembre de 1948. Aquella Declaració va significar una veritable fita històrica en la comprensió del valor de la dignitat humana, fruit d’un notable procés de maduració de la consciència moral de la humanitat. Des d’aleshores s’han multiplicat els tractats, les institucions i els mecanismes de protecció dels drets de la persona. Es pot afirmar que, avui dia, els drets humans són una base ètica de notable consens per a la convivència humana.
Avui es compleixen 71 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per les Nacions Unides a París el 10 de desembre de 1948. Aquella Declaració va significar una veritable fita històrica en la comprensió del valor de la dignitat humana, fruit d’un notable procés de maduració de la consciència moral de la humanitat. Des d’aleshores s’han multiplicat els tractats, les institucions i els mecanismes de protecció dels drets de la persona. Es pot afirmar que, avui dia, els drets humans són una base ètica de notable consens per a la convivència humana.
No
obstant això, la dignitat i els drets de les persones són encara
avui violats de forma greu en molts països del món. Els
Drets Humans i els Drets civils bàsics també estan en regressió a casa
nostra, i això ens ha de fer estar en franca alerta democràtica.
La
sentència dels líders polítics i socials catalans és una clara
vulneració dels drets humans. El 14-O la societat civil ja vam
manifestar que es tractava d’una sentència injusta i un fort
retrocés per la qualitat democràtica de la nostra societat. Aquesta
denúncia coincideix plenament amb la que han fet altres organismes i
entitats de gran transcendència internacional, com les Nacions
Unides, Amnistia Internacional o la plataforma International Trial
Watch d’advocats on al final del seu informe aquests observadors
internacionals conclouen que amb la sentència s’han vulnerat de
forma “massiva” els Drets Humans.
...
EN ELS SETANTA-UN ANYS DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS (1948-2019)
ResponElimina(Justícia i Pau i entitats de la Coordinadora d'ONG solidàries gironines)
Avui es compleixen 71 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per les Nacions Unides a París el 10 de desembre de 1948. Aquella Declaració va significar una veritable fita històrica en la comprensió del valor de la dignitat humana, fruit d’un notable procés de maduració de la consciència moral de la humanitat. Des d’aleshores s’han multiplicat els tractats, les institucions i els mecanismes de protecció dels drets de la persona. Es pot afirmar que, avui dia, els drets humans són una base ètica de notable consens per a la convivència humana.
No obstant això, la dignitat i els drets de les persones són encara avui violats de forma greu en molts països del món. La violència, la guerra, la pena de mort, les execucions extrajudicials i els empresonaments arbitraris. La persecució i exclusió per raons religioses, polítiques o ètniques. La manca d’accés a aliments, aigua, atenció mèdica, treball o habitatge digne per a centenars de milions de persones. El maltractament i l’exclusió dels migrants i la denegació de l’asil a milions de persones que fugen de la guerra i la inseguretat. El tràfic de persones i l’abús i explotació dels infants. L’espoli de la terra i la destrucció de l’hàbitat ancestral de pobles sencers per part de grans poders econòmics dedicats a l’extracció massiva de recursos naturals adreçats a la societat consumista. La negació de la identitat cultural i l’opressió de nombrosos pobles i cultures minoritàries.
També al nostre país, els drets humans són vulnerats greument:
* La persistència d’un atur estructural de grans proporcions (que afecta especialment als joves i als majors de 45 anys).
* Les dificultats per gaudir d’un habitatge digne, els desnonaments.
Hem d’anar per feina i exigir als nostres responsables polítics que facin el que calgui i més perquè es compleixi aquesta reivindicació “Drets Humans, tots, per tothom i a tot arreu!!!”
Els Drets Humans i els Drets civils bàsics estan en regressió a casa nostra, i això ens ha de fer estar en franca alerta democràtica.
La sentència dels líders polítics i socials catalans és una clara vulneració dels drets humans. El 14-O la societat civil ja vam manifestar que es tractava d’una sentència injusta i un fort retrocés per la qualitat democràtica de la nostra societat. Aquesta denúncia coincideix plenament amb la que han fet altres organismes i entitats de gran transcendència internacional, com les Nacions Unides, Amnistia Internacional o la plataforma International Trial Watch d’advocats on al final del seu informe aquests observadors internacionals conclouen que amb la sentència s’han vulnerat de forma “massiva” els Drets Humans.
La gran majoria d’analistes jurídics coincideixen que en els empresonaments preventius, en el procés i en la sentència, s'infringeixen:
El dret a la llibertat d’expressió i a la protesta. La realitat del que va ser una “mobilització pacífica” emparada en el “dret d’expressió i de manifestació” ni és sedició ni justifica la sentència de presó.
ResponEliminaArbúcies per la Independència (AxI)12/10/2019 10:13 p. m.
El dret de reunió pacífica. En el cas dels Jordi’s s’ha fet quadrar un delicte com el de sedició amb conductes que simplement exercien el dret de reunió i manifestació pacífica”.
El dret a la llibertat per un ús indegut de la presó preventiva, i al dret a la participació política, per no poder exercir el seus drets com a parlamentaris electes en unes eleccions legalment convocades.
I al Dret de tenir un procés just, amb totes les garanties. començant pel fet que el judici “s’hauria d’haver generat a Catalunya” i ha vulnerat a més el dret a “segona instància”. “En el fons els jutges eren part interessada” i existeixen “greus dubtes sobre la seva imparcialitat.
En aquest sentit, és un escàndol la deriva cada vegada més arbitrària i tendenciosa del funcionament de la justícia. Ho hem vist i s’ha denunciat en molts dels procediments del judici del procés, els vídeos, els tractaments dels testimonis d’una i altra part. Però també en els empresonaments dels joves detinguts arran de les protestes contra la sentència del procés. Persones vexades i violentades per la policia i mantingudes a la presó sota acusacions febles i genèriques. Tot i que la majoria de joves es troben en llibertat provisional, continuen imputats i imputades de greus delictes. I més greu encara el cas dels joves immigrats expulsats “exprés” pel sol fet de manifestar. Fets que ens acosten a corroborar l’afirmació que aquests dies s’està estenent, de que “més que un estat de dret ens trobem en un estat judicial”
Al final les entitats defensores de la lluita no violenta, haurem de promoure actes de desobediència civil no tant per desobeir les lleis injustes sinó per reivindicar “l’obediència a les lleis justes”.
Refermem en el diàleg i en la resolució pacífica dels conflictes i fem nostra la cita de Henry D Thoreau “el desitjable no és cultivar el respecte per la llei, sinó per la justícia” que encapçala la darrera carta de Jordi Cuixart i ens unim a ell quan diu: “780 dies després que els poders de l’Estat ens empresonessin en nom de l’article 2 de la Constitució i en un dia com el d’avui, l’única cosa a celebrar és que seguim lluitant per la llibertat, la cultura i la defensa dels drets humans.”
Llibertat presos i preses polítiques i retorn dels exiliats i exiliades!!