Sí, sí, estem cansats, enfadats, decebuts, impacients, indignats, i tot el que vulgueu, però si alguns polítics van enrere, el poble no pot anar enrere, no ha d'anar enrere. Els empresonats s'han mantingut ferms, les persones a l'exili treballen des de l'exterior. No en fem prou de participar activament a la crida de l'11 de setembre.
No en fem prou en trobar-nos un dia a la semana per recordar les persones empresonades.
No en fem prou amb signar manifestos, change.org i twitejar.
No, no en fem prou.
S'intenenten altres mobilitzacions, però no acaben de reeixir.
Els cdr van eclosionar, però no s'han acabat d'estructurar i molta gent va abandonar.
S'intenten altres grups, entitats fins i tot partits. Alguns amb el risc és de provocar més divisió. Cap, fins ara, arrossega una majoria.
L'adversari aconseguix dividir els polítics independentistes i a més provoca més mala maror a través dels Mitjans.
A l'adversari només li queda una mínima excusa per demostrar que ha descoratjat el poble fins el punt d'abandonar les entitats (ANC i ÒMNIUM) capaces de mobilitzar tanta gent que provaven canvis en els cicles electorals.
Per tant, TORNEM-HI, TORNEM-HO A FER!
TOSSUDAMENT ALÇATS.
Tenim gent a la presó i a l'exili per haver assumit aquest repte.
Vine una vegada més a la manifestació de l'11 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada