19/4/15

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA PER LA MATEMÀTICA DE LA HISTÔRIA

A les vigílies de Sant Jordi l'ANC-AT Arbúcies per la independència, ha presentat el llibre sobre l'obra d'Alexandre Deulofeu: La Matemàtica de la Història del seu nét Juli Gutiérrez Deulofeu, que va anar a càrrec de l'autor i de la periodista Patrícia Gabancho que n'ha escrit el pròleg..

L'exposició del pensament i teoria de Deulofeu va situar-se en dos eixos: la proximitat de la independència de Catalunya i el camí d'arribar-hi en pau, com a exemple de preveure i resoldre conflictes sense violència

L’obra de Deulofeu és molt més que el resultat d’un visionari que va saber veure unes regularitats en els esdeveniments històrics. Deulofeu va situar aquests esdeveniments dins d’un marc general on el determinant no són les accions individuals dels subjectes sinó els processos dins dels quals estan immersos. Aquesta forma d’enfocar el tema xoca frontalment amb el prejudici de la visió humanista racionalista que pensa que l’home és el rector del seu propi destí: L’home és lliure. Però que l’home sigui lliure de prendre les seves pròpies decisions no afecta al fet que després aquestes, una vegada preses, passen a formar part d’una xarxa de relacions que ja s’escapen al control de l’home. La visió mecanicista i reduccionista de la ciència ha donat pas, en les últimes dècades, a una de nova on l’estudi de la complexitat i la interacció entre les diferents disciplines ha obert la possibilitat d’analitzar la realitat com un conjunt de sistemes interconnectats que s’estructuren en diferents capes, dins les quals apareixen lleis emergents que no es poden deduir a partir de les lleis conegudes de les capes anteriors. Les lleis de la química no es poden deduir a partir de les de la física, i les de la biologia tampoc es poden derivar de les de la química. Les de les ciències socials tampoc es podran derivar directament de les de la biologia. Però si pretenem que les ciències socials ho siguin no podem renunciar a acceptar que han de tenir lleis. L’obra de Deulofeu és un dels intents més seriosos en aquest sentit. El seu va ser un treball de recopilació de dades i d’organització de les peces d’un immens trencaclosques com és la història humana. Totes les ciències estudien com la matèria en el seus diferents graus d’aglomeració s’agrupa i es desagrupa, i la social no n’és una excepció. Molts dels estudis realitzats en les darreres dècades en l’àmbit de la sociologia històrica apunten en aquesta direcció –Tilly, Elias, Mann, etc.– només els hi falta que n’acceptin les conseqüències. Font: Joaquim Miquel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada