Estem preparats per al conflicte?
Abans d'avançar en
la reflexió d'avui, vull deixar clar que tinc la certesa que el conflicte ja ha
començat. Ara és de baixa intensitat i somort, però l'estat espanyol, enfront
de la insubornable voluntat dels catalans d'exercir la sobirania, ja fa mesos
que han activat tots els aparells i recursos que tenen a disposició. Des de les
pressions i xantatges diplomàtics, fins a l'escampada de rumors, passant pel
discurs de la por i l'estratègia política de llançar falses expectatives sobre
possibles terceres vies que no han existit ni existiran mai.
Per tant, de conflicte n'hi ha. Però l'anunci de la data i la pregunta que CiU i ERC –més aquells que s'hi vulguin afegir– s'han compromès a fer a mitjan desembre serà el detonant de l'escalada de nivell del conflicte. Si us hi fixeu, l'estat espanyol –tots els estaments sense excepció– s'ha dedicat a plantar una llavor a través del seu discurs: la democràcia en un estat de dret és el compliment de les lleis vigents. Aquest discurs, repetit fins a sadollar, servirà a partir d'ara per a fer l'ofensiva de judicialització del conflicte. Llei, llei i més llei. Aquesta és la recepta espanyola contra el procés d'independència de Catalunya. Més ben dit: llei espanyola, llei espanyola i més llei espanyola. Aquesta és la seva fórmula.
L'ús dels tribunals contra la voluntat democràtica pot portar-nos a situacions molt difícils i compromeses. Des de l'actuació policíaca contra la convocatòria d'una consulta sobre la independència, fins a la suspensió de la Generalitat, passant per l'empresonament dels màxims dirigents polítics –president Mas, govern, Oriol Junqueras, David Fernàndez, etc.–. Totes aquestes possibilitats no són hipòtesis llunyanes, sinó que formen part de la guia d'actuació que han preparat a Madrid per respondre a cada situació desafiant que presentem els catalans.
Qualsevol d'aquestes situacions necessitarà una resposta adequada i ferma de la societat catalana. En alguns casos caldrà una resposta institucional; en alguns altres, una resposta jurídica; i en alguns, una resposta ciutadana. I probablement caldrà combinar-les. Però em temo que les coses aniran molt mal dades i el poble català haurà de demostrar una immensa capacitat de resistència per plantar cara a les envestides de l'estat espanyol, que haurà d'anar molt més enllà que fer una cadena humana un dia de festa.
Espanya no deixarà perdre la seva bota de Sant Ferriol sense fer-nos pagar un preu molt alt. I com més resistència i més caràcter demostrem, més baix serà el preu que finalment pagarem. Caldrà fermesa, i això vol dir disciplina i confiança amb aquells qui hi hagi al capdavant, i disposició a arriscar-se. Algú em va dir una vegada que si no hi havia risc, no hi havia glòria. I cal ser conscients que si volem aconseguir la victòria de la llibertat hem d'estar disposats a arriscar-nos i a perdre alguna cosa. És clar que hem de mirar de fer el procés sense perdre-hi bous i esquelles. Però que ningú no es pensi que l'acabarem immaculats i sense esgarrinxades. Anem-hi forts i amb il·lusió, però també amb disciplina i voluntat de resistir qualsevol atac, per fosc i bèstia que sigui.
Per tant, de conflicte n'hi ha. Però l'anunci de la data i la pregunta que CiU i ERC –més aquells que s'hi vulguin afegir– s'han compromès a fer a mitjan desembre serà el detonant de l'escalada de nivell del conflicte. Si us hi fixeu, l'estat espanyol –tots els estaments sense excepció– s'ha dedicat a plantar una llavor a través del seu discurs: la democràcia en un estat de dret és el compliment de les lleis vigents. Aquest discurs, repetit fins a sadollar, servirà a partir d'ara per a fer l'ofensiva de judicialització del conflicte. Llei, llei i més llei. Aquesta és la recepta espanyola contra el procés d'independència de Catalunya. Més ben dit: llei espanyola, llei espanyola i més llei espanyola. Aquesta és la seva fórmula.
L'ús dels tribunals contra la voluntat democràtica pot portar-nos a situacions molt difícils i compromeses. Des de l'actuació policíaca contra la convocatòria d'una consulta sobre la independència, fins a la suspensió de la Generalitat, passant per l'empresonament dels màxims dirigents polítics –president Mas, govern, Oriol Junqueras, David Fernàndez, etc.–. Totes aquestes possibilitats no són hipòtesis llunyanes, sinó que formen part de la guia d'actuació que han preparat a Madrid per respondre a cada situació desafiant que presentem els catalans.
Qualsevol d'aquestes situacions necessitarà una resposta adequada i ferma de la societat catalana. En alguns casos caldrà una resposta institucional; en alguns altres, una resposta jurídica; i en alguns, una resposta ciutadana. I probablement caldrà combinar-les. Però em temo que les coses aniran molt mal dades i el poble català haurà de demostrar una immensa capacitat de resistència per plantar cara a les envestides de l'estat espanyol, que haurà d'anar molt més enllà que fer una cadena humana un dia de festa.
Espanya no deixarà perdre la seva bota de Sant Ferriol sense fer-nos pagar un preu molt alt. I com més resistència i més caràcter demostrem, més baix serà el preu que finalment pagarem. Caldrà fermesa, i això vol dir disciplina i confiança amb aquells qui hi hagi al capdavant, i disposició a arriscar-se. Algú em va dir una vegada que si no hi havia risc, no hi havia glòria. I cal ser conscients que si volem aconseguir la victòria de la llibertat hem d'estar disposats a arriscar-nos i a perdre alguna cosa. És clar que hem de mirar de fer el procés sense perdre-hi bous i esquelles. Però que ningú no es pensi que l'acabarem immaculats i sense esgarrinxades. Anem-hi forts i amb il·lusió, però també amb disciplina i voluntat de resistir qualsevol atac, per fosc i bèstia que sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada