"Ves on et portin els teus somnis; viu la vida com l'has imaginat i en simplificar la teva vida veuràs
com les lleis de l’univers seran més simples". Henry David Thoreau (enllaç)
De la carta de Jordi Cuixart amb motiu dels 400 dies d'empresonament en un 20N.
.
Vaig viure el 20-N de l'any passat a la presó de Soto del Real. Arribava el ferd i érem a les portes de les eleccions imposades. M'acabava de llegar Walden i la vida al bosc d'en Thoureau, que la Txell m'havia enviat a finals d'octubre. Sembla que fos ahir, però tots plegats hem fet un pas de gegant.
La petició de més de 200 anys de presó per votar mostra que l’Estat
persegueix el mateix objectiu que tenia el franquisme: que la
llibertat d’expressió i la democràcia es podreixin a les presons.
Per això, davant aquesta gravetat extrema, la unitat de tot
el sobiranisme és una prioritat impossible de demorar ni un
sol dia més, tant per afrontar el judici polític com a les
institucions i al carrer.
La
sentència de 4,9 milions contra els impulsors del 9-N, amb el
president Mas al capdavant, la politització de la justícia en
l’elecció del Consell General del poder judicial de PP i PSOE, o
el trist paper del Suprem amb les hipoteques són només la punta de
l’iceberg. Perquè
la justícia que no pot entendre la societat no és justícia, és
autoritarisme.
Avui,
20-N, pren tot el sentit del món remarcar la importància
d’afrontar el Judici a la democràcia com una esmena a la
totalitat al Règim del 78. Un gran consens de país on tots els
demòcrates som cridats. Per això és tan important la creació
d’espais unitaris com la plataforma Som el 80%, que ja
compta amb més de 90.000 adherits.
Amb l'escarment busquen la nostra renuncia. Però l'efecte ha sigut el contrari: el sobiranosme està més convençut que mai de la legitimitat de la desobediència civil (CLICA) i la resistència no violenta (CLICA), com a eines per transformar la societat i exigir el dret a l'autodetrminació. Necessitem tota la força possible (CLICA) per seguir explicant arreu del món que no sol davant d'un judici, sinó d'una farsa sense precedents: 2Mai no podrán empresonar les idees.".
Quan
la xacra de l’extrema dreta assetja de nou Europa i el món, la
causa de Catalunya esdevé la causa de la democràcia i les
llibertats. Després de 400 dies empresonat amb el company Jordi
Sànchez, sabem que mantindrem la mateixa resposta col·lectiva que
va trobar el feixisme al segle XX: ¡No pasarán! They shall not
pass! Il fascismo non passera! Sie kommen nicht durch! On ne passe
pas! No passaran!
Bona
gent d’arreu, deslliurem-nos de pors o retrets. Aquesta revolució
dels valors forma part del fil de la història. Si els homes i dones
que ens van precedir van estar disposats a donar-ho tot en situacions
molt més adverses, ens correspon fer exactament el mateix.
Gràcies,
com sempre, per ser-hi. Per tanta tendresa i un compromís
insubornable. Sempre endavant!
Jordi
Cuixart, President d’Òmnium Cultural
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada