21/5/18

MANIFEST PROU XANTATGES: CONCENTRACIÓ DIA 21 A GIRONA DIA 22 A ARBÚCIES


La ciutadania de Catalunya va votar majoritàriament la restitució (mitjançant el suport a les forces republicanes) del Govern legítim el passat 21 de desembre, que havia estat il•legalment i il•legítimament destituït per part del Govern espanyol el 27 d’octubre.
Tots els consellers nomenats pel President Quim Torra tenen els drets polítics intactes i no hi ha cap base legal per no publicar els seus nomenaments al DOCG. Malgrat això, el Govern espanyol incompleix el compromís de retirar l’aplicació de l’article 155 un cop s’hagués posat en marxa el nou Govern. Un incompliment més d’una llarga llista en què el tripartit nacionalista de PP, PSOE i Cs ha torpedinat tots els intents de fer un govern efectiu.
El Govern espanyol ha decidit mantenir un estat d’excepció a Catalunya per evitar reconèixer el conflicte polític, i pretén acabar per la via repressiva i judicial amb la voluntat majoritària del poble de Catalunya. No vol negociar! Vol humiliar!
La defensa de les institucions catalanes per recuperar la gestió dels serveis bàsics i la salvaguarda de l’autogovern són una tasca necessària però no suficient per garantir els nostres drets democràtics, ja que l’objectiu continua sent l’assoliment de la República catalana, donant compliment al mandat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Per aquesta raó, l’ANC crida a totes les entitats i organitzacions democràtiques a respondre de manera unitària, transversal, contundent i pacífica contra aquesta provocació, i demana una resposta que faci inviable la intervenció continuada de l’Estat espanyol a les institucions catalanes. Ens posem doncs des d’avui mateix a treballar per consensuar una reacció col·lectiva que vagi més enllà de les manifestacions de protesta i que impliqui una desobediència davant d’un Estat que incompleix les seves pròpies lleis i anul·la la democràcia.
Prou xantatges!

SOM REPÚBLICA: COMUNICAT DE LA TFPS I CDR A LA CIUTADANIA D'ARBÚCIES


SOM REPÚBLICA Arbucienques i arbuciencs,
Aquests darrers dies hem iniciat una nova i decisiva etapa cap a la construcció de la República catalana democràtica i social.
La voluntat popular expressada inequívocament en el referèndum d’autodeterminació del dia 1 d’octubre del 2017 i ratificada en les eleccions del 21 de desembre del 2017 ha estat recollida i certificada –si més no en part- per la majoria republicana del Parlament amb la investidura del 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i la constitució del nou Govern.

A partir d’aquest moment els actors determinants de la construcció de la República  són:
-          El Govern -Consell de la República a l’exili, presidit per Carles Puigdemont i integrat  per membres de l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya (ACEC) i dels moviments socials, amb seu a Bèlgica, amb funcions i competències de coordinació estratègica de la política global de la República Catalana.
-          La Generalitat de Catalunya integrada pel Govern i el Parlament autonòmic amb tres encàrrecs bàsics: gestionar amb honradesa i eficiència els serveis públics imprescindibles per a la vida ciutadana, implementar el Procés constituent i recuperar les lleis socials anul·lades pel Tribunal Constitucional. Sempre des de l’estratègia global coordinada des del Consell de la República i el suport popular.
-          El Moviment social que ha aportat des del primer moment i seguirà aportant fins el final la legitimitat al Procés a través de totes les seves expressions organitzatives –ANC, CDR-Òmnium,…- com a garant de la seva irreversibilitat .
Aquest nou escenari no esborra els errors d’ingenuïtat ni els pecats de feblesa comesos fins avui per la majoria independentista. I no anul·larà -no ens enganyem- de manera automàtica els efectes del 155 amb l’actuació brutalment antidemocràtica de l’estat espanyol tant en l’àmbit de la repressió política i judicial - amb encausats, exiliats i presos polítics com ostatges-  com amb la retallada de l’autonomisme.
Les tres potes d’aquesta nova etapa són totes necessàries per avançar cap a la República. No podem prescindir de cap. Però n’hi ha una que és cada dia més estratègica: el Moviment social, organitzat i enfortit, com a base estructural de la legitimitat republicana.
Quan el president Puigdemont afirma que “la República ja existeix en el cap de molts catalans” o que amb el Consell de la República “ ens mourem del vell sistema de govern per a la gent a un nou sistema que es governa amb la gent” fa reconeixement explícit de la mort de la vella política i de l’imprescindible protagonisme del moviment social en aquesta nova etapa de construcció de la República catalana.
Aquesta lluita la va començar el poble i el poble la culminarà. Aquesta sentència l’ha repetida tothom mil vegades, des de dalt i des de baix, siguin quines siguin els seus posicionaments partidaris i ideològics. 
Ara és l’hora de fer-ho realitat sense ingenuïtats ni febleses.
Companyes, companys:  unitat, fermesa i compromís. Guanyarem!

Llibertat presos polítics!                                     
Visca la República Catalana! 
Arbúcies, maig del 2018




       

16/5/18

JORDIS, FA SET MESOS


Fa set mesos de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El poder judicial manté en presó preventiva els líders independentistes perquè els utilitza d'ostatges en una guerra que no pot guanyar: la d’aturar una majoria social republicana que segueix creixent, com mostren les urnes. Hem votat fins a quatre vegades els últims quatre anys, i en totes quatre votacions l'opció Republicana ha guanyat clarament sobre la repressió.
Per això són presos polítics, perquè les elits de l’estat espanyol han decidit que prefereixen sacrificar la democràcia abans que negociar un referèndum. I pel camí, prefereixen humiliar aquells que li recorden les errades passades abans  d'asseure's i negociar.
I què podrien negociar?
D’entrada, l'alliberament dels presos i les preses polítics, o de forma immediata, un acostament a Catalunya, ja que l'empresonament lluny de Catalunya vulnera, entre d'altres, els drets dels infants, ja que estan creixent sense el seu pare o la seva mare.
També podrien negociar el final de la criminalització de les protestes contra la repressió, la persecució del color groc i la prohibició de portar i penjar llaços grocs.
També podrien negociar la superació del marc autonòmic de 1978 i la sentència del Constitucional de 2010, que ens condemna a tenir una llengua i unes institucions de segona divisió.
Però no ho faran, perquè ja ho han decidit. L’oligarquia de l'estat espanyol, des del franquisme, està disposada a destruir l’estat de dret, si és necessari, abans de negociar i reconèixer el dret a l'autodeterminació.
Per això ens envien la policia a agredir-nos amb armes prohibides. Per això ens envien els líders a la presó. I per això fan el ridícul a Europa.
Només l’aposta per la República ens pot garantir una via democràtica cap al respecte als drets humans, polítics i socials dels ciutadans de Catalunya. Responem a la repressió a través de la mobilització popular i la solidaritat, però també a través de la unitat de l’independentisme i la fermesa en la defensa del mandat de l’1 d’octubre i la proclamació del 27 d'octubre.
Exigim que s'arxivin totes les causes, l'alliberament dels presos i les preses polítics i el lliure retorn dels exiliats i les exiliades.
Visca la República Catalana!

I com cada dimarts, a Arbúcies hem sortit a la Plaça de la Vila clamant Llibertat!

9/5/18

SUPORT ALS REPRESALITATS/DES I EN DEFENSA DE MESTRES I PROFESSORS ACUSATS

Passeig Dr. Carulla
La mobilització del dimarts 8 de maig a Arbúcies ha tingut dues parts diferenciades. A la Plaça de la vila durant la concentració s'ha llegit l'article de Raül Romeva La presó eina política (clica aquí per veure'l tot).

Després s'ha anat fins el Passeig Dr. Carulla com a eix dels 3 centres d'ensenyament públic de la vila, recordant els mestres represaliats i depurats pel franquisme en relació als fets que vivim actualment i que han portat davant els jutges mestres i professors de diferents indrets de Catalunya.

Es va llegir el següent text del llibre L'Ensenyament en la societat arbucienca

LA REPRESSIÓ I LA REORGANITZACIÓ DE LES ESCOLES. 1939.
Per poder inculcar la ideologia del règim, les autoritats franquistes efectuaren una gran repressió que afectà a gran part dels mestres i que es coneix com a depuració.
Es va proposar la separació definitiva del servei a tos els que hagessin militat en els partits del Front Popular o "hayan simpatizado con ellas y orientado sus enseñanzas o actuación professional en el mismo sentido..." i es pot considerar causa suficient per a depuració "la pasividad evidente de quienes pudieron haber cooperado al triunfo del Movimiento Nacional, no lo hubieran hecho" i també les accions o omisions "que implicaran una significación antipatriótica y contraria al Movimiento Nacional". Per aconseguir superar la depuració i poder seguir ensenyant, els mestres havien d'aconseguir un aval signat per persones adictes al règim.
Amb els criteris anteriors i tots els aspectes que permetien una aplicació subjectiva, bona part del professorat patí la repressió. Seguidament exposem els mestres i les mestres arbuciencs sancionats dels quals en tenim constància i el tipus de sanció imposada: Josep Bosch, Remigio García i Agustí Estañol, foren expulsats del magisteri. Motserrat Martí i Mª Dolors Pons foren inhabilitades per exercir càrrecs directius i de confiança. La que havia estat mestra de Joanet durant deu anys, Carlota Orti i Segarra, va ser "baja definitiva por condena" l'any 1939.


COMUNICAT DE LA SECTORIAL D'EDUCACIÓ DE L'ANC
Des de la Sectorial d'Educació de l'ANC volem denunciar la deriva autoritària de l'Estat Espanyol. L'Estat, com ja ha fet històricament, té al punt de mira les escoles i els instituts de Catalunya per tal de depurar el professorat que no combregui amb el règim.

Ara més que mai, cal educar els nostres infants i joves en la llibertat, en l'esperit crític, en la democràcia i  en la polis en el seu sentit més ampli i els professors i professores s'han de mantenir fidels al seu paper d'educadors, acompanyant l'alumnat en la seva formació com a ciutadans i ciutadanes lliures, responsables i implicats en el seu entorn més immediat i en la millora del món i de la societat. La democràcia necessita una ciutadania lliure i responsable. Els docents tenim l'obligació de contribuir a la seva educació integral.
En aquests moments que hi ha 45 centres investigats i l'estat ha donat l'ordre d'actuar contra els docents de 24, demanem a tota la comunitat educativa que denunciï aquesta situació de repressió a la qual està sotmesa l'escola catalana i el seu professorat.


3/5/18

CONSULTA TELEMÀTICA ANC: 3 i 4 DE MAIG 2018

El 3 i 4 de maig els socis i sòcies de l'ANC estem cridats a participar en una consulta telemàtica per a prendre una posició davant la situació actual. Podem debatre molt, però al final s'ha de prendre una decisió i si ha molta participació, aquesta  serà més afinada i representativa.
Hi ha dues preguntes:
1-L’ANC ha mantingut durant els darrers mesos que s’ha de restituir el govern legítim, destituït amb el 155.
Ateses les pressions de les institucions espanyoles, creus que l’ANC ha de mantenir el seu posicionament, investidura del President Puigdemont, d’acord amb el mandat del 21 de desembre? :
– Sí
– No
2-En cas que els partits polítics independentistes renunciïn a investir a Puigdemont, acceptant la pressió de les institucions espanyoles, estaries d’acord en:
– Acceptar un govern alternatiu
– Repetir les eleccions fins que s’accepti el resultat, rebutjant les imposicions de l’Estat espanyol
La veu del/a soci/a és imprescindible per poder decidir i fer avançar l’Assemblea. Animeu-vos i participeu-hi!

MÉS PROFESSORS PERSEGUITS PER L'1-O

Carta dels familiars dels professors de l'Institut el Palau de Sant Andreu de la Barca perseguits per l'1-O

A l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, el dia 2 d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum, es va donar l’opció als alumnes de fer un petit acte al pati (els alumnes d’ESO) o al davant de la porta (els de batxillerat) que consistia en uns minuts de silenci. Els professors van donar llibertat als alumnes per decidir si volien assistir-hi. No és cert que se’ls hi obligués. A les aules, es va permetre de fer un petit debat on els mateixos alumnes podien parlar sobre els fets ocorreguts el dia abans. En cap cas els professors no van imposar la seva opinió. És del tot fals que assenyalessin els alumnes fills de guàrdies civils, que els humiliessin ni que expressessin cap sentiment d’animadversió envers el cos de la Guàrdia Civil. ...
Els primers professors acusats van repetir reiteradament davant la resta de companys que en cap cas no s’havia fet res que es pogués qualificar en aquests termes. La llista de professors acusats es va anar ampliant, sense causa ni fonament, de dos fins a onze. 
Denunciem la manca de rigor d’alguns mitjans de comunicació, així com la campanya mediàtica que ha donat per bons els arguments de la fiscalia, sense esperar l’acció de la justícia. Denunciem també que membres del govern espanyol s’hagin posicionat al costat de la fiscalia qualificant de lamentables uns fets que no han estat provats. Denunciem la deshumanització que es practica una vegada més ignorant la presumpció d’innocència dels acusats.

I abans ja van perseguir a altres mestres: La Seu

PARTICIPACIÓ ARBUCIENCA A LA CADENA MONTSERRAT i A LA MARXA Km PER LA LLIBERTAT

El company JM va participar a la cadena humana per la llibertat dels presos polítics i exiliats de Collbató a Montserrat i ens ha enviat algunes fotos on es veu com es passen els retrats dels encausats i altres instantànies.
Notícies: El NACIONAL.CAT i TV3-CCMA




en construcció
NOTÍCIA I FOTOS "KM PER LA LLIBERTAT" NACIÓ DIGITAL

2/5/18

NI PRESÓ, NI EXILI NI JUDICIS POLÍTICS: LLIBERTAT



Estimats amics i amigue Des d’Estremera, Centro Penitenciario Madrid 7, a 670 Km de casa, el primer que volem dir-vos és gràcies!

Gràcies per haver-nos acompanyat en aquests 6 mesos.
Gràcies per no deixar-nos sols.
Gràcies per tot el que feu per nosaltres i per les nostres famílies.
Gràcies per les vostres cartes, pels actes i per les mobilitzacions.
Gràcies per tenyir cada racó de poble, de ciutat, de carretera, de plaça i de camí, de color groc.

Aquest hivern ha fet fred en aquest racó de l’altiplà castellà. Un fred que s’ha filtrat per cada finestra, per cada barrot, que penetra a la galeria i a les cel.les.
Som a la presó sense condemna. I no som pas aquí per haver fet cap mal a ningú. Som aquí perquè hem estimat i estimem la llibertat, perquè som persones honrades que creuen que la gent és ciutadana i sobirana quan té la potestat de proposar en quina societat vol viure i de decidir-ho col·lectivament i democràticament.
Des d’aquí dins us podem dir que les hores a la cel·la són llargues, que malgrat el sol comenci a escalfar els murs són freds.
Costa veure el futur quan no veus ni un arbre ni una muntanya, ni cap perspectiva en el poc horitzó que divises des de la finestra.
L’enyor del mar i les olors familiars són compensats en part, per la literatura, que omple la buidor d’algunes hores...
Una de les coses que sovint comentem és que ens agradaria que els polítics espanyols i els jutges llegissin les cartes que ens envieu. Són cartes que ens parlen d’amor, de solidaritat, de pau. Són cartes plenes d’humanitat perquè així és el nostre país i aquesta és la nostra força.
Alguns ens pregunteu: “serveix d’alguna cosa el que estem fent?” i “ què més podem fer?”
Us contestem rotundament: sense anar més lluny, les iniciatives d’aquest cap de setmana,
Montserrat, Kmtres per la llibertat i el munt d’actes i sopars ens han emocionat, tot el que tot vosaltres feu serveix i és útil, molt útil!
No només perquè ens dóna ànims sinó també perquè és la demostració que tenim un país viu, que no es resigna i no cedeix a la repressió ni amb les amenaces.
Serveix per fer veure a tot el món que som un poble que no perd la dignitat i que continua compromès amb la llibertat, la democràcia i la justícia.
La resposta al “I què podem fer?”: Hem de continuar resistint! Si vosaltres persistiu nosaltres resistim. Aquesta és una cursa de fons on el més important és mantenir-se ferm i serè.
Nosaltres aguantarem. No en dubteu!
I sortirem més forts del que vàrem entrar i en sortirem sense cap odi ni rancúnia perquè malgrat que no oblidaremen tots volem continuar construint des de la pau i en pau un país millor per als nostres fills, per la Joana, pel Lluc, per la Beta, per l’Anna, i pels vostres fills i nets.
Gràcies sou força i energia.
Oriol i Joaquim



1 DE MAIG A ARBÚCIES I BARCELONA

Arbúcies va commemorar l'1 de maig "Dia internacional del treball" a la concentració setmanal de suport als presos i preses polítics, exiliats i encausats catalans. A la Plaça de la Vila, tot recordant els set mesos de l'1 d'octubre,  es va llegir el manifest Alçat per la República dels drets socials i una carta de Dolors Bassa. Tot seguit es va anar en manifestació pel Carrer Camprodon, Vicens Bosc i Sorrall fins la Placeta de Pepet Pol. Allà es va fer memorial del que va ser regidor d'educació en temps de la Mancomunitat i Alcalde en temps de la República: Josep Pol i Pujató, represalitat pel franquisme. Com és habital, el públic assistent va cantar  ELs Segadors. 

Clica per llegir el memorial a Pepet Pol

A nivell nacional l'ANC convocava a Barcelona:

30/4/18

MANIFEST DE L'1 DE MAIG: ALCEM-NOS PER LA REPÚBLICA CATALANA DELS DRETS SOCIALS


Manifest: Alcem-nos per la República dels drets socials. Alcem-nos el primer de maig
Estem vivint una regressió en termes democràtics, econòmics, polítics i socials com no s’havia vist en dècades. Hem vist com una estafa en forma crisi financera ens ha portat a un empobriment generalitzat i alhora a un augment de la riquesa de les grans fortunes. Les bases que fonamenten l’actual model econòmic s’han mostrat profundament injustes per la majoria de la societat, generant una dinàmica que ha empitjorat les condicions de la vida de la majoria del poble català.
Les taxes universitàries més altes de l’estat. Nouvinguts als quals se’ls ha negat l’accés a la sanitat. Retallades en educació. Dificultats per accedir a l’habitatge, condicions laborals precàries, atur, pensions irrisòries i retallades de serveis públics són el nostre pa cada dia, i, a casa nostra, aquesta crisi socioeconòmica ha pres una altra dimensió amb la demanda, cada cop més majoritària, de construir una República socialment justa i pròspera com a solució d’aquesta crisi.
És per aquestes raons que hem decidit alçar-nos.

Alcem-nos contra el 155, perquè ja vam demostrar i seguim demostrant que volem ser sobirans.

Alcem-nos contra la precarietat, per poder tenir uns sous i unes pensions dignes.

Per reduir la jornada laboral i poder redistribuir el temps de forma justa entre l’àmbit laboral, de cures personals, socials i l’oci.

Per executar mesures per erradicar la divisió sexual del treball de forma real i efectiva.

Per acabar amb les discriminacions i desigualtats laborals de les dones: bretxa salarial, condicions laborals, sostre de vida, sexualització, assetjament sexual i per raó de sexe.

Per visibilitzar que les tasques domèstiques i de cura són també un treball i dur a terme mesures per eliminar l’existent tradició de doble jornada laboral que realitzen dones en l’àmbit públic i privat.

Alcem-nos pel procés constituent que serveixi per construir una Catalunya radicalment democràtica i socialment justa. 
Visca Catalunya i Visca la República Catalana. 

29/4/18

ARBÚCIES: LA CONCENTRACIÓ DE DIMARTS 1 DE MAIG PER LA REPÚBLICA DELS DRETS SOCIALS


El dia 1 de maig és el dia internacional dels treballadors i treballadores. Per això en l'habitual concentració arbucienca a les 8 de la tarda de suport als presos polítics i persones exiliades llegirem un manifest per la República dels drets socials. 
Acabarem a la Plaça de Pepet Pol, primer i darrer alcalde durant l'anterior Rapública.
A Barcelona, l'ANC nacional organitza una manifestació a la tarda complementària de la que els sindicats convoquen el matí. Cadascú que faci el que pugui. 

NO ÉS NO



Des de l’Assemblea Nacional Catalana volem expressar el nostre més contundent rebuig a la sentència de “La Manada” feta pública el 26 d'abril.
Davant d’uns fets tan greus, un cop més la justícia espanyola ha demostrat la seva incapacitat per jutjar un cas per com han succeït els fets, i no en funció de com interpreta què ha passat.
És vergonyós i intolerable que la justícia espanyola minimitzi qualsevol agressió sexual: una violació no té cap justificació possible. Ni una. I mai en té perquè NO és NO: sempre.

SANT JORDI 2018

23A Parada a la Fira de Sant Jordi al costat del CDR

Concentració i lectura del poema de El Cavall de Sant Jordi de Rafel Vilà Barnils davant de l'escultura de Didier Roca al Jardí dels Arboços
Sant Jordi té un cavall blanc
que incansablement galopa;
porta febre dins la sang
i una promesa a la gropa.
Fa un renill d’inquietud
prop de cada poble on passa
i exalta el desig perdut
i reviu la pensa lassa.
Sant Jordi té un cavall blanc
d’ulls d’acer com un centaure;
dóna la lluita el pit franc
a cada llamp i a cada aura.
Va cada any amb més braó
de València a França,
des de la mar a Aragó
ferm el trot i alta la llança.

Sant Jordi té un cavall blanc
ferrat amb punxes d’estrella;
amb la cua espolsa el fang
de cada barra vermella.
Si és dòcil a l’esperó,
és manyac al cop de brida
i al front hi porta el petó
de milers d’albes de vida.
Sant Jordi té un cavall blanc
prenyat d’ardors i de fúries;
picarolen el seu flanc
les amors de vint centúries.
La rosa del seu neguit
virolada de quimeres,
duu un esclat de cada pit
i traspassa les fronteres.

Sant Jordi té un cavall blanc
amb el pitral ple d’història
i en el trot del ning i el nang
del campanar de la Glòria.
L’abril el rep encisat,
matisat de llums i aroma
i amb tot l’aire esgarrifat
de blau, de càntics i ploma.
Sant Jordi té un cavall blanc.
Un cavall blanc com un astre.
Vencedor, salta el barranc;
com un vent s’endú el malastre.
Ara passa. Ja és ací…!
Aixeca el cor, Catalunya,
que dins l’alba del camí
el Drac maleït s’allunya.

17/4/18

183 DIES DE PRESÓ INJUSTA ...

183 dies fa que va començar el malson dels Jordis i després van venir els altres. Però no defallim i cada dimarts, com en moltes altres poblacions fan el mateix un dia a la setmana. Avui, amb la proximitat de Sant Jordi hem volgut retre homenatge al poeta local Rafael Vilà, represaliat republicà pel franquisme, llegint el poema El nostre arbre, símbol de llibertat,  davant la casa on vivia a la Plaça de la Vila. La manifestació d'avui ha anat a la Plaça de Florac, on, com és habitual, s'ha enllaçat de color groc l'entorn.