VIDEO TV3 Manifestació i ACTE FINAL de l'acte, amb la Presidenta de l'ANC al PARLAMENT Minut 4:50,capçalera ANC amb pancarta d'Arbúcies per la independència.
Reflexió: Per anar a la manifestació cadascú es compra les estelades, cadascú paga el seu autocar, no fa falta que ens donin entrepans per comprar la nostra assistència. Hi anem perquè volem i sabem el que volem. Som gent pacífica i protestem de manera festiva però amb contundència. Les nostres eines emolades són les paraules, els símbols, els gestos, els cants, la indignació, el compromís, la PRESÈNCIA. És el nostre JUNY. Seguem les cadenes de mentides i enganys, d'expoli, de menyspreu,...
Catalunya independent. Iniciem el procés desecessió JA.
LES MILLORS IMATGES DE LA MANIFESTACIÓ 3/24
L'ENDEMÀ: ENTREVISTA A CARLES CASTELLANOS,VICEPRESIDENT DE L'ANC
ACTE DE LA VIGÍLIA DE LA DIADA
ENLLAÇ AL DISCURS DE L'ALCALDE D'ARBÚCIES
MANIFEST UNITARI 11S D'ARBÚCIES
Novament estem a
les portes de la Diada
i l’increment que segueix tenint l’independentisme és cada cop més fort i
consolidat. No voldríem parlar d’èxits i d’acompliment de fulls de ruta,
aquestes tasques amb l’esperit crític més constructiu l’heu de fer vosaltres,
perquè ens hem d’anar entrenant per viure en un estat que escolti la gent i on tots siguem membres actius d’un
país en marxa cap a un resorgiment econòmic, cultural i de benestar. Contiua ... cliqueu a comentaris:
Continuació...
ResponEliminaNo voldríem parlar avui d’economia, ja se’n parla a tot arreu i tothom amaga, en un esforç titànic per tapar les vergonyes dels privilegiats que es lucren, el que s’hauria de ventilar d’una vegada, el frau.
I en realitat aquí volíem arribar. El diner en si mateix no és el més important, el que ho és més són les prioritats i la seguretat d’aprofitament en què es gasta. L’important és que anem cap una societat, emparada per una constitució i amb una visió de futur que es recolzi en la formació de les persones. Hem de tenir unes escoles que tornin a ser referents com ho van ser en temps de la República. Com va dir el primer ministre republicà d’Ensenyament Marcel•lí Domingo: “Els mestres han de ser els primers ciutadans de la República”. I hem de tenir també una sanitat universal i millor i un treball digne i segur.
Cada dia ens parlen de l’espoli que pateix Catalunya: ens roben 16.000 milions d’euros cada any que no retornen al nostre país. I cal tallar aquesta hemorràgia. Però, com ho podem fer? No ens calen dirigents com els actuals preocupats per situacions alienes al bé de Catalunya. Ens caldria gent ben preparada, en escoles que formessin persones lliures i obertes de cap, capaces d’oferir-nos el futur que tots desitgem. Ara, en canvi, ens trobem que, capdavanters com sempre, les carreres d’humanisme estan en perill però només generacions formades tècnicament amb una visió humanista seran crítiques i participatives en els afers del seu entorn.
Fins i tot en una escola nefasta com la franquista hi hagueren grans mestres, una espècie durament castigada, però de gent forta que, ni llavors ni ara, no ha perdut el seu esperit de vocació i el saber-se forjadors de generacions futures. Ells han fet, fan i faran dones i homes que esdevinguin membres actius i capaços de dur a terme la regeneració d’una societat ancorada en les mateixes xacres de la política espanyola del segle XIX.
I no tingueu por, hom dirà, “.. si ves i nosaltres que en sabem de tot això?”. Pareu atenció: quan sentiu parlar de focs, els comentaris més assenyats són de guardes forestals i de bombers, molt per sobre dels que aporta el conseller responsable; si es tracta de problemes del camp, són els pagesos els que afinen més que el seus consellers. Hi ha molta gent que mai s’ha volgut significar, molt més ben preparada per a dur a terme la tasca social i humanitària indispensable per al bon funcionament d’un país. No creieu que podrien avergonyir molts polítics actuals?
Són ells, membres de la societat civil, els que haurien d’encapçalar la marxa cap a un nou sistema social més just i equitatiu, més que no pas uns polítics com els actuals, emmanillats pels seus partits i els seus grups de pressió i incapaços d’aconseguir un consens ineludible per exigir i assolir la independència.
Alguns dels nostres s’han quedat en el camí, molts d’ells per mort violenta, sense poder gaudir de l’esperança que ara, més que mai, ens empeny a lluitar. Fem que el seu record, es converteixi en un impuls perquè més d’un milió de persones omplin demà Barcelona. Els hi ho devem.
Hem d’obligar a les forces reaccionàries del país a retrocedir i a amagar-se en els seus caus, en la seva foscor. La tàctica més immediata és envair Barcelona i demostrar que som un poble viu i combatent. ¡Via fora els adormits!, ¡Per Sant Jordi, desperta ferro! Fem el que calgui, cridem el que vulgueu, però POSEM-NOS EN MARXA. Demà tots a Barcelona amb un sol crit INDEPENDÈNCIA!!!!. És l’únic possible, l’únic realment en el cor de tothom.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!!!
VISCA ARBÚCIES I LA SEVA GENT!!!
AxI-ANC,Omnium, CAL, Ateneu L'Arboç, Entesa, CiU, ERC, PSC, CUPA,ICV